DIFFINITION
DEL NOMBRE ET
DE SAS DIVISIONS
ET SUBDIVISIONS.

Capitol premie de la premiera part del present libre Dabbacho, Annotation I.

Nombre es lo proprij sujet d'Arimethicqua, qualla es scientia de numerar toutas causas, grandas ho petitas. Aquella es una conumerada entre los sept ars liberals. Et premiera de las quatre scientias Mathematicas dichas quadrivialas, sensa laqualla las altras tres so es Geometria, Musica & Astronomia non podon sortir en lurs propriis effects. Et sies de si granda necessitat, que sensa son proprij dict fuget deguna causa pot aver son estre: coma dis Ysidoro en sas Ettimolagies al .4. capit. dels ters libre disent ansin. Tolle numerium in rebus omnibus, & omnia pereunt. A dime a seculo calculi compu____, & cuncta ignorantia ceca complectitur. Et per ansin que talla scientia es de si granda necessitat, es convenable, & fort util à totas qualitas de gens, de que stat, & conditio que si an, de serquar per totas manieras & fasons, de aver la aquisition de aquella, per los grans secres, & haultes misteris: que son en la proprietat de nombre. Car toutas scientias, de aquella au besong & dicta scientias non a besona ho ben pauc de aquellas. Aussi persona pot pervenir a la fin vraysa: que pretende de venir, sensa ella, mes es en grandissime dangier de tombar en qualque error, & confusion ireparabla. Vista donqua talla scientia portar generalissima comoditat, & davantage plus als uns, que als altres, & maxime coma son à grans & magniffics mercans, à mendres de poysansa, sens denembrar, Banquiers, fators de negociation mercantila, Monediers de cequa, recebeders de monedas, Thesauriers, Rendedors de contes, & de finansas, Culhidors de subcidiis & de talhas. Aussi à touta altra qualita de gent mecanica, coma son Drapiers, Teyserans, Fustiers, Fabres, Massons, Mariniers, & Pintres. Per losquals son entendus ogni persona usant dels sept ars mecanics. Et sensa dicta Arimethica degun de aquellos ars es conduch debitament.

Pertant ben convenent es & rasonable, portar en veneration aquella, & de escrieure de sons effects, & commensar al nombre. Diffinisent à quel coma à diffinit Pitagoras, & Nichomaco mathematics Grecs, Et Appuleo & Boeci Latins antics, Aussi modernes, coma es Enclides, Frayre Luca de Burgo Stiene de Villafrancha natif de Lion en Fransa: aussi mestre Iaques Grant en son Sophologue, al segont libre, & al capitol 6. Dicent lo nombre es colection de plusors unitas congregada[s]. Et mestre Gemas Frisij medecin & mathematic, en talla maniera difinis lo nombre, parlant generalement. Mais pilhant lo en specia, dis que nombre es expzimation de vallor de non figuras, & assignation de soque cascuna reten per sas Characteras. Et nombre non es numerat una de las quatre spetias de Arimethicqua, mes es coma ellemens, so es dictas Charateros, & situations de aquellas, que donan la perfection de dictas quatre spetias, que son, adiustar substraire, multiplicar, & partir: Quallas char[a]teros son numerados des en dicta scientia so es 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 0. De las quallas, nia non [nou sic] significativas, & una non significativa, appellado en aquest pais, zero. En Ytalian nulla, formada an sin, o, totas las altras nou, caduna reten segont sa propria vallor de unitas, Et ben que, 1. non sia nombre, totas fes es comensament de nombre, & plusors unitas fan numbre quallas unitas las 8. figuras las retenon per lur valor de cascuna, de plusors unitas, & segont que es una maior, reten maiors unitas, & segont la situation de aquellas, magior augmentament de valor, coma vulgarament se sol dire las honors, mudon Manieras.

Lo nombre es dividit en tres manieras so es en det, article, & composition. Det es appellat nombre procedissent fins à des vid 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 0. Numbre articulat, es lo nombre que per sa decena se pot dividir egalment coma es 10. 20. 30. 40. 50. 60. 70. 80. 90. 100. 200. 1000. &c.

Nombre compausat, es que de las unitas sobredichas appelladas des sive figuras ensemble son adiustados per diverses ordres. Alhora caduna fa sa vallor, per rason de son ordre, & situation, & caduna es augmentado, mes que sia fora del ordre del nombre, plus que la valor sieua coma es 11. 12. 24. 113. 154. &c.

Desqualz nombres divises non procedis altra sudivision. Car nombre de ditas figuras es subdividit en cinc manieras, so es nombre par, impar, nombre par parelh nombre de impar parelh, & nombre par sensa par parelh. Nombre par, es aquel que si pot dividir en doas partidas egallas sen fa fraction de unitat coma es 2. 4. 8. [?] 2. &c.

Nõbre impar es quel que non si pot diuidit en doas partidas egalas, coma sõ 3. 5. 7. 10.[sic] 13. &c