En òbras
Aquesta grafia es una respòsta a la question seguenta: coma se fa que de gens de parlars occitans diferents, qu'utilízan donca de sistemas fonologics despariers, arríban a se capir? La respòsta sembla ben èstre la seguenta: en estabilissent, finda de manièra preconscienta, de correspondèncias entre los fonemas dels sieus parlars. Çò que li perméton de reconnóisser de morfèma sieus donca de restituir lo sens.
Se volem donca anar vers una convergencia dels nòstres parlars (en luèc de las divergencias "localistas" d'ancuei) la tòca es alora:
Naturalament, non es question a aquesta ora de lenga unificada, mas pusleu de contunhar d'emplegar lo sieu parlar pròpri tot en l'escrivant d'una maniera tala que sigue legible per tots.
L'idea sota-jacenta es de tornar bastir la grafia dicha "classica", non sobre de consideracions diacronicas mas unicament sobre sincronicas: es question unicament dels parlars vius d'aüra.
Podem esperar arribar al mens a una grafia unica per un morfema donat. E en l'esperit de la grafia alibèrtina mas espandida a l'ensem dels parlars occitans e non solamant als parlars lengadocians.
Las nòtas d'aquí sota ne‧n son qu'una primiera aproximacion.
Notacions:
[a] lo son a
/a/ lo fonema a
{a} lo grafema a
Lo morfema s es amès coma marca del plural. Mas fòrças parlars presèntan de plurals irregulars coma per exemple, en provençal o en niçard, los plurals en i dels mots acabats en a atòn. Ai totjorn utlizat de plurals regulars, valent a dire, formats ambe l'adjonccion d'una s al morfèma al singular. Exemples: lo/los, la/las
Adonc podem distinguir entre cosina (filha d'un oncle o d'una tanta) e cozina (luec de preparacion dels pasts). E podem reténer vezin, aucell/auzell, lúzer, luzerna… prepauso d'escrire aiquò abó z, que finalamant al auriá sa plena valor fonologica dins l'encastre de la grafiá occitana e una continuitat istòrica abó l'anciana grafiá de nostra lenga:
cuzina/cozina < COQUINA; razon; plazer; uzel/auzel; encroziar < CROCE; COQUINA; deraizar < RADICE; mezina < MEDICINA;
La nòstra distinccion esclara aquell ponch: cautela versus piucella, mal versus cavall.Aquesta letra l sona forment alcunas vetz, coma: cautela, sala, Abel, cel, Gabriel, mal, mala; et alcunas vetz suaumen, coma piuzela, renoela, caval, cala: e per razo d'aquesta diversitat le motz que sona suaumen amb aquel que sona fortmen no fa leyal acordansa, coma cautela e piuzela, mal e caval.