Un Proprietari e lo sieu Metajè

Giausep Miceu

1840

Proprietari. O Mèou, eh! perche non has encara semmenat achella part?

Metajè. Che vòou, Moussù, lo temp giusc'aùra non l'ha permes; e pi la luna...

P. Che luna? Ah! lo sabi che vautre embe la vuostra luna giouve e luna vieiglia, luna buona e luna marrida, o embei vuostre giou d'r laissas toui lu vuostre travaigl en darriè. Es ver che li ha certu travaigl de la compagna per lu cal sembla che si deughe osservà la luna, coma seria la taglia dei buosc; ma en touplen d'autre la luna non li ientra per rèn. De fàce che vou dire che en achest'an che per li longhi pleja non avès pouscut semenà en lo mes de novembre, aùra che sièn degià ver la fin de desembre non si regarda plus ni la luna, ni lo giou. Mon cer, lu travaigl de la campagna han toui la sieu seson; non la laissà passà e veiras che tout anerà per tu lo migliou dòou monde.

M. Ma... veghe Moussù, la buon'anima de mon paire mi cuntava, che la buon'anima de mon paigran li diìa tougiou che acheu che semena de luna giouve non recueigle che de paiglia; se planta, non ramassa che de fueglia, se poua li souca, non fa che de gaveu... Ma laissen accò acchi. Estan se sieu en darriè dei travaigl, veghe, lo marri temp, un giou passa l'autre escapa; che nin puodo ieu?

P. Si, vautre en campagna fes tougiou coma faia vuostre paire, e non siès buoi a faire la plus picciouna prova. D'acchì nen vèn che avès tougiou li meme recolta meschini, tougiou li meme espèssa marridi, e tougiou la meme miseria deplorabla, en tan ch'en d'autre paìs, don la cultura de li terra florisse, li recolta redoublon, li espèssa s'amiglioron e lo paisan pòou mettre, au manco lo dimeneghe e li festa, doui lieura de vianda en la pignata.Vautre, se vou proposon còouc'amigliouramen, che v'espregneria de fatiga e d'espesa, e vou moltiplicheria lo produce, non voulès l'adottà, perche vuostre paire e vuostre paigran non l'han praticat. Ma veghen au temp che t'ha fàce retardà lu travaigl. Toui lu giou non son pa estat marrit? Poudiìes bèn comensà en lo premier giou de beu temp?

M. Moussù, se foughessian devin, non serian mai meschin. E cu s'asperava en una pleja tan continuada? Avèn bèn vist còouca fes lo souleu; ma metten che anquei fasse beu temp, cu es che pòou devinà lo temp che farà deman?

P. Es ver che non si pòou devinà; ma la longa esperiensa ha sauput tirà da li osservassion facci en l'atmosfera, su lo cors terrestre e su lu animau de signau de pleja e de beu temp che non trompon casi giamai. Fai bèn attention, lu ti vau toui donà, afin che ti siervon de regla.

Osservassion su l'Atmosfera

Coura li estella perdon la sieu clartà sensa che pareisse de nebla en lo siel, es signau de tempesta.

Coura li estella pereisson plus grossi, e plus vesini l'una de l'autra, es signau che lo temp ciangia.

Coura lo sera si ve de lamp su l'orizon sensa deguna nebla, es signau de calou e de beu temp.

Coura trona lo sera, tempesta; lo matin, vent; ver mièggiou, pleja.

Lu tron sourt e continuat anonson una bourasca e un fuort orage.

L'arc en siel brigliant e double anonsa continuassion de pleja.

Coura la pleja manda un fum en tomban, es signau che plòourà touplen.

Li nebla, che, après la pleja, courron près de terra su li coulina, son signau de beu temp.

Coura pareisse doui souleu, es signau de frei e de neu.

Lu lamp en iver son signau de vent, de tempesta e de neu vesina.

Li nebla divisadi coma la lana che han li fea su l'eschina, son signau de vent en l'estieu, e de neu en l'iver.

En iver, se soufla lo vent soubran (tramountana), es signau segur de beu temp.

Se, après lo vent, si ve una fuorta brina blanca che si dissipa en neblaresc, lo temp si fa marrit e mau san.

En lo climat de Nissa lo levant dona la pleja e lo ponent la leva.

Osservassion su lo cors terrestre

Se la flama de la pompa fa de beluga, oppura lo boulet, es signau de pleja.

Lo meme es coura la suga de la ciamineja si destacca e tomba.

Coura la brasa pareisse plus ardenta, e la flamma plus viva, es signau de vent.

Coura la flamma s'elèva dreccia e tranchilla, es signau de beu temp.

Coura li campana s'audon sonà de luèn, es signau de vent o de ciangiamen de temp.

Coura li audou buoni o marridi son plus fuorti ch'a l'ordinari, es signau de pleja.

Lo frequent ciangiamen de vent es signau de bourasca.

Se la sau, lo marmo, lo ferre, o lu vitre si fan umidi; se lo buosc de li puorta e de li fenestra si gonflon, se lu agassin dei pèn si fan plus doulourous, es signau de pleja.

Lu vent che si levon de giou son touplen plus fuort e duron mai che achellu che si levon de nuèce.

Tan che lo vent non ciangia, lo temp dura lo meme.

Osservassion su lu Animau

Li rata-pignata che si muostron en plus gran numero, o che volon mai ch'a l'ordinari, anonson per l'endeman un giou caut e seren. Lo contrari es se son en piccion numero, se ientron en li majon e se gietton de crit.

Coura la necciola canta en lo marri temp, anonsa lo beu.

Lo courpatà che crida lo matin indica la meme cauva.

Es signau de pleja e d'orage, coura lu canart e li auca volon aissà aiglià en cridan e s'enfonsan en l'aiga en lo beu temp.

Li abeglia, che non s'escarton gaire de la rusca anonson de pleja; l'anonson aussì coura si retiron a troupa davan che si fasse nuèce, e sensa estre entièramen cargadi.

Coura lu pigion si retiron tardi es signau de pleja per l'endeman.

Coura li passera redoublegon touplen e si suonon per si reunì, es signau de marri temp.

Li gallina che si reventuolon en la poussièra mai che de coustuma, anonson la pleja. N'es dòou meme se lo gal canta lo sera, o fuora d'oura.

Lo temp es o l'orage, coura li mousca pouignon e si rendon sassioui.

Coura lu moussion si reunisson davan lo calà dòou souleu e formon casi una colonna che bombiglia en l'aria, es signau de beu temp.

Coura la sigala canta après lo calà dòou souleu, ella anonsa de gran calou per l'endeman.

Coura li granouiglia cridon mai ch'a l'ordinari; coura lu babi suorton lo sera en gran numero, lu verp de terra pareisson, lu narbon lauron mai che de coustuma; coura lu , lu dindo si reunisson a troupeu, la pleja es casi segura.

Se lu bestiari e surtout li fea si muostron plus avidi d'anà pasturà, la pleja non es luèn.

M. Moussù, vòou che lo li dighi, aùra m'en avisi che ne sau mai che ieu. Canti belli cauva che s'empara su lu libre! Che regrèt non hai de non estre anat a l'escola! Ah! se coura eri enfan li fousson estat aissì achellu buoi Ignorantin, n'aurìi bèn profitat! Ma passiensa! li manderia lu mieu enfan e coura saupran, lo sera lu farai legi e emparerai da ellu. Li farai surtout tenì conte de tout per saupre senche despenden e senche retiran cada mes, perche veu che es d'acchì che depende touta la prosperità de li terra e de li famiglia.

P. Si, mandelu, e ieu farai l'espesa dei libre, dòou papiè e de li pluma, perche m'interessa autan ch'a tu che sigon instruit.