Memòri presentat al Comte de Savòia per Joan Grimald, baron de Buelh
e lo sieu fraire Loís

lo 6 de genoier del 1398

Son las protestas fachas per mons. Joan de Grimault sr de Bueyl, en lo tens de la guerra

In nomine domini nostri Jhesu Christi, amen. Anno nativitatis eiusdem domini millesimo tercentesimo nonagesimo octavo, indictione sexta cum ipso anno sumpta et die sexta mensis januarii, constitutus personaliter Johannes Fabrij notarius rt clericus procurator substitutus per Anthonium Caracii procuratorem cum potestate substituendi, egregii et potentis viri domini Johannis de Grimaldis militis, baronie Boley domini,

Qui quidem Petrus Bayllonis secretarius ipsius domini Odonis eidem Johanni Fabrj tradidit quasdam litteras clausas dicto domino de Buelh directas sigillatas sera rubea continentes … asserebat responcionem dicti domini comitis et eius venerabilis consilii. Tenor dicti rotuli in lingua Provincie scripti talis est:

Ayszo son las rancuras dels autrages, ontas, vergonhas e despietz e dapnages facs, tractatz… per mons. Oddo de Vilas governador e regadour de l'eluxtre e traque poysant princez e excellent mon senhor le conte de Savoya e per los ufficials mandatz per lo dich mons. Oddo de Vilas as aquestas partidas de Prohensza a governar lo dich pays de mon senhor de Savoya, coma leuctenent del dich mons. Oddo, los quals mons. Oddo de Vilas e desotz dich ufficials, leuctenet syeus, ant fach enjuriosamens e vergonablament, contra drech e justicia, contra loz senhor de Buelh e son frayres mons. Loys e mons. Andaro, e contra la dama de Buelh e sos frayres et sos enfans, parens, amises e servidors, estant pres loz senhor de Buelh e son frayre mons. Loys entre las mans e en preyson de mesier Anthonioto Adorno duze que era adonx de la ciptat de Jeona e del comun. E tant tost quant lo senhor de Buelh e son frayre foront en preyson dedins lo castel de Ventimilha preysoners, foront requist per messier Jorgo Adorno frairez del sobredich mesier Anthonioto, que, si los dich senhor de Buelh, coma governadour del pays, e mons. Loys son frayre, volguessant consentir e obrar de metre lo pays de Prohensza, que lo dich senhor de Buelh governava, en mans e en senhoria del rey Loys, e si non y pogucssan metre tot lo pays, messesant la Turbia, Esa e Villafranqua, e forant deslivrat tantost e foraz de preyson, e lo dich mesier Anthonioto lur feraz autryar au rey Loys tout quant mon frayre, responderon al dich mesier Jorgio, desus escripch, que mays ameran morir en preyson o que fossan menat a Jeona e perdre la testa, de la qual causa erant menassatz per lo sobredich mes. Jorgo, qui si ellos bayllessant ne acoventessan de beyllar un plen pe de terra del pays de mons. de Savoya a rey Loys, ne aucuni de Jenoa, ny a deguna autra persona, non obstant que o agessant pogut far, car tout los castels erant a las mans de lurs parens, amises e servidours; e d'aquet fait pot testifficar Johan de Champroya, lo qual futz manadat a Jenoa al duze e al comun de par mons. de Savoya per lur deslivransza; e vent el castel de la Pressa anbe mes. Jorgo Adorno, ont lo senhor de Buelh e son frayre eran en preyson, al qual Johant de Sant Proen fom dich per lo senhor de Buelh e son frayre que el vengues a mons. de Savoya e a son conseilh requerre que messasant governemant el pays, que non sy perdes a mons. de Savoya, o que y vengessa en Prohensza, quar lo dich senhor de Buelh manderaz a la dama de Buelh que li fesessa bayllar las fortaressas al dich Johan de Sant Prohen e nom de mons. de Savoya per en especial, quar non volgron consentir la requesta del dich mesier Jorgo, an estat en preyson, mays per aquel fait que per autre, .xvj. menses cascuni, en un grant parelh de ferres; e en remuneracion del travaylh e de la pena que n'ant suffert e del bon servici que pensant aver fach a mons. de Savoya, que Dieus [aya] l'arma, quant lo feront senhor de Nisza e de l'autre pays que a en Prohensza, e per donar melhour essemplez a ellos e a tout autres que vuelhant servir, creyser e oumentar lo ben e l'onour de l'ostal de mons. de Savoya, mons. Oddo de Vials els autres vengut en Prohensza, leutenens per lo dich mons. Oddo de Vilas a governar lo pays, an randut al senhor de Buelh es sos frayres e a la dama de Buelh e als bens, parens, amises e servidours que desos s'en set, e mays d'autras ontas, despietz, dapnages e vergonhas que non son escrip e que seriont trop lonc a escrieure… E premeyriment que tant tost quant foront preyses los senhor de Buelh e son frayre, mons. Oddo de Vilas mandet Franceys Compans a Nisza an letra de cressensza de monsenhor de Savoya que sy dirigiaz a la dama de Buelh, mostrant de confortant la, de part mons. de Savoya e de mons. Oddo de Vilas e del conselh; e d'autra part lo dich Frances Compans, dedins petit de jors, presentet letras al conselh de Nisza de cresensza que el era fach governadours; e intret en l'ufici e puis s'en vent tant tost al castel de Nisza an .C. o .vj. vins hons armatz, on n'avia mais de ribautz e de caytieus que de bons, e dit a la dama de Buelh que ella penses de salhir del castel e d'anar s'en en Villaz, on que volgues, car laïns non volia que estes plus: la qual dama pot a grant pena tant far que per aquella nuech la layssessa en lo castel habitar per far en trayre sa rauba e szo que avia dedens; e non obstant que fos si malauta d'un bratz que a malas penas si podia ajudar, e tota la nuit cridant, diverses de la compania de Frances Compans, que grant pecat eraz que non metiant a saquemant tot quant que avia dedins lo castel de la dama de Buelh, e non batiant dels enfans los paires; e lo matin l'en giteron coma se fossa una petita serventa, e qualt que anaes en vila a l'ostal de sa mayre; e vey aysy lo primer guisardon. — Item, apres ayszo lo dich Franceys Compayns fit gitar fora de la villa de Nisza tos los escuyers e servidors e servideris que la dama de Buelh tenia, sal que una serventa: lo segon guisardon es ayso. — Item, apres ayszo qualt la dicta dama de Buelh feses ostar e mandar fora de Nisza totz sos enfans froz un petit que non aviaz mas que ij ans, e mandar los en sa terra de Buelh, a tout lo mal temps que era e lo gran uvern, que cuderon tuyt morir per lo camin, car Frances Compans los volia far penre e metre en preysons, quar la dicta dama non volia far bayllar al dich Frances Compans lo castel de la Turbia, ny las autras fortaressas, tro a tant que n'agessa letra de mons. de Savoya e de son conseilh per escusa de son marit e sieua, e car lo dich Frances Compans, en la letra que li avia aduch de mons. de Savoya de cresensza, non l'en avia ren dich, mas que mons. de Savoya volia que li fos fach plaser e honor plus que jamays, e grant colp d'autras bonas parolas, de que fey tot lo contrayri: lo tiers guisardon. — Item, apres ayszo gitet Frances Compans .ij. frayres de la dama de Buelh de lur hostal de Nisza e fora de la vila, e los y fey venir ostar per los compagnons del sesviguier fora de la taula, dinant si decosta ella, losquals confortavant la dicta dama de Buelh lur seror, al mieulx que podiant: lo quart guisardon. — Item, apres ayszo fey comandament lo dich Franceys Compans que a la dicta dama de Buelh non venguessa parlar ni veser deguni, ny deguna de la ciptat de Nisza, ny denguni autre que y vengues, e aquo sus grant pena, mas li facia estar e nuech e jort los compagnons del sosviguier aszque denguni non li vengues: lo sinquens guisardon. — …comandament Frances Compans a la dama de Buelh que tant tost pensat de vuydar e de eysir fora de la ciptat de Nisza; e si non o feses, que el li fera, so est una nuech en l'ostal que ella estava e venia una …feyturira; la qual dama qualt que elle si partis de Nisza, e a grant pena pot aver .j. frayre sieu qui l'acompagnes, e boticari e dous notaris compaire sieus, sen deguni autre … sieus que pogues aver, an grans neus e a grans pluyas e mal temps, convent que partissa de Nisza e gitada defora, coma si fossan una paura guaysanaris: lo seysen guisardon. — Item, apres ayszo… tors, ontas e vergonhas e dapnages que li erant estat fatz, si mandat .ij. servidours sieus a mons. de Savoya e a mons. Odo de Vilars e als senhours del conseilh, que lur plagues de remediar que las dichas … e que rason li fos facha e non tort. E sus ayszo mons. Odo de Vilas a escris a la dicta dama que mons. Deris de Valgrinosa fora tantost de par de sza en Prohensza, e repareraz las causas que… en maneyra que la dicha dama fora contempta; e si fetz, coma desotz s'en set apres, e tantost coma mons. Deris de Valgrinosa fon vengut en Prohensza, la reparacion fon aquesta que el anet levar… senhor de Buelh lo castel del Puguet e tota la val de Masoins, lo quai mons. de Savoya, que Dieus aya l'arma, lur avia donat, quant vent a Nisza esser senhor per lur oubra e tractament, e ja avia pres la possession e tenian, e de la val de Masoins pres l'omage mons. Loys: lo septen guisardon. — Item, apres comandet lo dich mons. Deris als hommes de Roura, los quais eran e son de la senhoria de Buelh, denant que mons. de Savoya vengissa en Prohensza, que non deguessan donar, ny respondre denguna renda a la dama de Buelh ni a deguni per ella d'aquel luec, mas volia aver la fortaressa del castel de Roura, si ages pogut, antras sas mans: lo .viij. guisardon. — Item, apres lo dich mons. Deris passant per lo castel del Sares, lo qual era e es de mons. Loys, frere del senhor de Buelh, avant que mons. de Savoya vengessa en Prohensa esser senhor, lo qual castel mons. Deris volia aver en sas mans, e comandet a aquellos que lo gardevant que, sus la pena de la forca, lo li aguessan rendrez e beyllar antre sas mans, voilent lo levar a mons. Loys: lo .ix. guisardon. — Item, apres ayszo un petit benefice de nostra dama de Clans, loqual es doptat per l'ostal de Buelh, lo quai tenia mons. Andaro de Grimaut, frayre del senhor de Buelh, el dich mons. Deris de Valgrinosa si lo levet tant tot au dich mons. Andaro e vendet apres tot lo moble que s'atrobet dedins e bayllet lo dich uffici en mans de l'evesque de Glaneves, enemic de mons. de Savoya, per certa simonia que n'ac d'argent de l'evesque, szo es a saber .ij. c. florins: lo ,x. guisardon. — Item, après lo desus ditz descipols (?) mons. Derins de Valgrinosa e Frances Compans, vent mons. Oddo de Vilars lur maystrez a Nisza e fom requist per part de la dama de Buelh que li plagues de far li far rason de la renda del castel de Roura, que li eran estadas arrestadas, e que en aysma coma lo castel e las rendas eran del senhor de Buelh marit sieu, li plagessa a comandar o de far comandar als homes de Roura que lour fossan donadas e pagadas, e que los tortz, enjusticias e dapnages que li erant agut e li erant fach, li plagessa de remediar y e far rason e justicia, de la quai causa non a ren volgut far, mays non en fetz poynt de conte: lo unsen guisardon. — Item, après ayszo, outra la forma dels patils e convencions juradas e fachas per mons. de Savoya, que Dieus aya l'arma, quant vent esser senhor en Prohensa, al senhor de Buelh e a son frare promet et juret de non vexar los del fayt de deguni del papas ne de l'acordi de la Gleysa, ni de laysar los vexar a deguni dels sieus ni deguni del pays, generalment ni especialment contra lur voluntas ni bon plaser; et non obstant szo, lo dich mons. de Savoya donet la renda de l'evesquat e de la badia de Nisza e en fetz bonas letras e de son sugel sugelladas al dich senhor de Buelh que las dichas rendas fossan de mons. Guillem de Grimaut, que Dieus aya l'arma, lo quai era vieu en aquel temps, e de mons. Andaro de Grimaut frayres del senhor de Buelh entroz aytant que fossan provistz en sainte mayre Gleysa per lo servici que lo dich senhor de Buelh e son frayre mons. Loys li avian fait, el dich mons. Oddo de Vilars, tant tost quant fu a Nisza, rendet a l'evesque de Nisza, lo quai era estât tot jort e es enemic de rnons. de Savoya, l'evesquat, e los mes en possession de sa renda del dit evesquat per mil e dos cens flor. o plus que n'at lo dit mons. Oddo e alcuni de son conseilh, e lo desus dit mons. Derins de Valgrinosa, coma leuctenent de mons. Oddo, tout jort vessant e comandant a grans penas a la dama de Buelh e als hommes de la terra de Buelh que deguessant obesir e las rendas baylar a l'esvesque de Glandeves, de que la dicha dama e homes an agut grans dans e viten essers: e ayso es, etc., lo .xij. guisardon. — Item, après ayszo lo susdit mons. Derins de val Grinosza estant a Nisza leuctenent pour lo dich mons. Oddo fey trateyment e fey pendrez lo castel de Gatieras e Napolion de Grimaut frayre de la dicta dama de Buelh, e la dicta presa fey tractar e far a certz preyres e capellans enemises de mons. de Savoya, lo quai erant de la terra del senhor de Vensza, homes del rey Loys, lo quai Napolion fon nafrat e plagat entru a la mort , e de una man despoderat, e tot son folre de l'ostal pres, detengut e raubat, e son castel pres e establit per lo dich mons. Derins, lo qual castel era agut donat al dich Napolion e als sieus per mons. de Savoya, que Dieus aya l'arma, e quant lo dich Napolion plagas, lo dich mons. Derins loo fetz metre dedens lo castel de Nisza, coma bon mege en preyson, e a grant pena lo laysava mejar, e lo tent ben tres meses en preyson, e an retengut e tenont lo castel que jamays deguna rason ni justicia non an pogut aver si non mensoneguas e bellas parollas sen frut. E quant demandava lo sieu esser tornat tout jort en preyson, e ayszo es, etc., lo .xiij. guisardon. — Item, après ayszo, quant lo senhor de Buelh e son frayre foron fora de preyson e foron en Menton per venir a lur meyson, van escriure a la Corna de Rogimon, lo qual avia laysat son leuctenent mons. Oddo a Nisza, que ellos avian ausit qu'el dich Corna avia establit los passes e per mar e per terra per penre los, e que ellos n'avian grant meravilha, quar ellos veniant per anar s'en a lur ostal ben e graciosament, e que, de lur hostal en foran, ellos demanderan rason a mons. de Savoya e a son conseilh de las oustrages que lur eran estadas faytas mal a poynt, e que as el ni al pays non n'ayan ren a demandar, quar non lur podiant far rason, per que volian saber de la Corna se podiant passar seguremant per la terra de mons. de Savoya a anar s'en a lur ostal; e la Corna lur mandet per lo bastar de Bussin que el lur deffendia que non fossan si ardit de venir a Nisza e per l'autrez pays de mons. de Savoya… que y pogessan passar, quar so que non avia devedat non calia que asegures ny desasegures, per que sus ayszo covent que lo senhor de Buelh e son frayre passessan per lo terren del…; lo .xiiij. guisardon. — ltem, après ayszo, estant lo dich senhor de Buelh e son frayre a Menton, lo bayle de Levens, hommes del dich senhor de Buelh, los vent vesir a Menton per plaser que ac de lur desliuransa, coma tout fisel home deu aver del ben de son senhor, e quant lo dich baylle s'en fon tornat a Levens, la Corna de Roguriont lo maudet querre e lo fey metre en preyson, e la nuech, a la corda estacat, lo fey finar ,ij. florins, que avant que jamais sia sallit dé preyson l'en fait pagar cent e .xxx. flor.: lo ,xv. guisardon. — Item, ancara mays mons. Deris de Valgrinosa si fetz penre Anthoni Peyre de Nisza, amic especial e servidor del senhor de Buelh, lo qual s'era tout jort travaillat en lo ben e en la honor de mons. de Savoya, e mes y coris e bens tant avant coma deguni autres del pays, segon sa poyssansa, e lo mes en preyson en dos (?) pais de Senes, e Ii fes finar e pagar .iije. flor, avant que li escapes, sen coneysansez du jugi: lo .xvj. guisardon. — Item, lo dich mons. Deris e mays la Corna de Rogimont ant fach cridar, cascuni estant ufficial, que deguni non fos si ardit, sus grant pena, que venguessant vesir lo dich senhor de Buelh, ny son frayre, ny parlar lur, coma si fossan escominiatz o Jusieus o Sarasins: lo .xvij. guisardon. — Item, lo dich mon. Derins fet penre Matieu de Grimaut, frayre a la dicta dama de Buelh e loz fet metre en preyson sen deguna rason, mas per aver de son argent, al quai fat pagar entre joyels e argent de cent a .vjxx. florins: lo .xviij. guisardon. — Item, après ayszo .ij. bons homes de Barcillona, los quais dels mellors e dels plus leyals, e son de mons. de Savoya, e l'uni a non Falco Arnaut e l'autre Salvayre Manuel , los quais erant vengut vesir lo senhor de Buelh, e quant la Corna o a saput, los a mandat penre per metre en preyson, e lour penre e raubar tot so que eraz dedins meyson; et quant aquellos son anat en Savoya e an appelat a mons. de Savoya, e an aduch letras d'el que deguessant esser restituit de lur dapnage, quant présenteront las letras al capitan de Barcillona, los fetz metre en preyson: lo .xix. guisardon. — Item, après ayszo lo dich senhor de Buelh volant demandar rason als desus dich mons. de Savoya, [mandet] Peyre Negre, home e procuradour sieu e de son frayre, a supplicar a mons. de Savoya, présentant li la supplicacion e requestas que Ii plagues que los tors e injusticias que erant fachas al sobredich senhor de Buelh e son frayre que li plagues de far reparar, e de far rendre a mons. Loys sa terra que li era aguda levada per mons. Deris d'aver… franchiment de las convencions fachas e juradas entre monsenor de Savoya el dich frayres, e de szo demandar carta e cartas; e quant Mermet Rogiet secretan de mons. de Savoya legi (?) la dicta requesta, mons. Odo de Vilas… et non en leyset far carta deguna, mas lo menacet fort, tan que s'en retornet sens deguna causa fayre: lo .xx. guisardon. — Item, après ayso lo senhor de Buelh e son frayre non cessant si de requerre lur senhor mons. de Savoya, si anet mons. Loys en non de si e de son frayre 'en Savoya al dich mons. e a son conseil, requiant li que li plagues de far rendre al senhor de Buelh la senescalcia, la quai ly avia donat mons. de Savoya, que Dieus perdont, a .x. ans, coma esta prevelegons(?) e letras , e li plagues de far rendre sa terra, la quai li era estada levada per mons. Derins, e mons. Odo de Vilars li respondet que de szo non fera ren, e li diez pron de paraulas ergolosas e malgraciosas, e fon dic al dit mons. Loys, per alcuns de pais de Savoya que, si non partis tantot, que mons. Odo de Vilars lo fera penre, non obstant lo salconduit que avia de mons. de Savoya, per que lo quai a partir an grant coyta: lo .xxj. guisardon. — Item, apres ayszo mons. Loys es agut retornat a l'ostal de son frayre e sieu e anet a Monegue per alcunas besognas que y avia a far, la Corna de Rogimont li a fach penre, elo castellan de la Turbia an son nom, certa quantitat de bestian e de rouba, la quai li anava a Monnegue per sa bessonha, laqual bestian e rauba… recoubrar; e après szo la dicta Corna vat amassar diversas gens de Nisza e de l'autrez pais per penre e per établir las doas pars del castel de Levens, que sont del senhor de Buelh, en lo quai luec de Levens anet e nou…: lo .xxij. guisardon. — Iltem, mons. Oddo de Villars, quant fon a Nisza, lo senhor de Buelh e son frayre lur aviant mandat .j. de sos servidors an letras cornant ellos erant deslivre de preyson, e que aviant grant désir… lo dich VaIentin servidors lour Ii ac bayllat las lettras, e s'en anet portar en d'autras a la dama de Buelh, e puis, retornat a Nisza ont avia sa molier, e mons. Odo la fat penre e… la Corna de Rogimont que li feses donar de (?) tract de corda, e si fetz, e tantoz (?) que lo dich Valentín esta coma mort e despoderat, e li volgron far dir per forsza de torment causas… de Buelh e son frayre a mesier Sadoc Sapia, jugi que era d'apellacions, loqual facia tirar Valentin, per comandament de la Corna; dit Valentini: "Si tu voles enpoysonar lo senhor de Buelh… deslivrez(?);" lo quai baylet non o volc autroyar a la Corna de Rogimont l'a depuys tan tengut en preysons tro a tant que n'a agut, el els autres, .xv. florins: lo .xxiij. guisardon. — Item… sieu home e vicari de sa terra en Puymont per sas besonhas proprias, non per causa de dapnage ny de deysonor de Savoya, e la Corna sabent o mandet(?) al bayle de sant Esteve… lo dich home del senhor de Buelh, que lo preses e lo li menes estacat a Nisza, lo dic bayle avia fac mas si lo dich home… Corna de Rogi¬ mont en vol aver cent… de la villa que si soperon la nuech en lo dich home del senhor de Buelh… far tirar a la corda tro a tant que… lo juge ny voler… que tota la terra que li era estada donada per mons. de Savoya… aguda levada per lo susdit mons. Oddo… trobar ambe lo dich mons. Oddo lo dich mons, Loys escrius una letra a la Corna et al[s] sendegues de Nisza, que sa entencion non era poynctz d'aver mons. Oddo de Vilars per ufficial ni autre en son non… lo dapnage e destrucion de si e de son frayre e la dicta Corna de penre e de far penre e destruyre de cors e de bens lors e lurs servidours ambe tratamens e engiens(?) malvayses, de que proceder(?) alcuns… e la vila de Nisza, e per diversas autras malicias, trotz e eniquictatz que erant tot jort fachas al desús dich mons. Loys, per que los censdegues de Nisza requere feron lo senhor de Buelh per lurs letres que… volges cessar de non far dapnage a ellos ni a leurs gens, e sus ayso lo dich senhor de Buelh y mandat de sas gens per remediar a la dicta malenconia, als quais est mal vengut(?)… Lo susdich senhor de Buelh vesent la dicta malenconia que era entre lo dit mons. Loys son frayre e la vila de Nisza, la quai despleysiaz fort, e vesent la requesta dels cendegues de Nisza, si escrives una letra a son frayre, mons. Loys, lo noble(?)… Amerigon d'Auriac e Peyre Negre clavari de sa terra e home sieu e Johannet de Selliont servidors sieus, per pregar a son frayre que riota ny malenconia ne fossa entre el e la villa de Nisza, e per… e poynt a sa poyszansa, e atresin lo dich Amerigon d'Auriac anava au dich luech de Monegue per penre congie del dich mons. Loys de Grimaut per anar s'en en son pays vers monsenhor… e anar a son servici; e sus szo aneron al dich luec de Monegue, e quant agron parlat al desus dich mons. Loys, retornant s'en vers lour senhor de Buelh ensemps an lo noble Vita de Bloys, loqual per alcuns argen que avia a recobrar a Turin de mons. de Savoya, que Dieus aya l'arma, per lo bon servici que Ii fetz quant vent esser senhor de Nisza e per aucunas autras besonhas del senhor de Buelh, non pas causas que fossan contra lo ben ni el onor de mons. de Savoya, la quai causa plus tost volgra morir, e vent lo desus dich per mar, quant foron devant Nisza, una galiota de Catalans los asalhi… que s'apella Esa e del destrech de Nisza, pensant esser salv coma e la terra de lur senhor de mons. de Savoya coma deviant, quar entre Sarasins en aytal cas feran segur, lo castellan del dich castel d'Eza e las gens del luec presarent lo dich Vita, Aymerigon, Peyre Negre e Juhant de Selhont e diverses autres homes e servidors del dich senhor de Buelh, e los meneron a Nisza al dich Corna, las mans liadas tras… coma se fossan traydours, e szo fom per son comandament; e quant foron a Nisza, la dicta Corna los fet metre en secres e en preyson, e après .v. o .vj. jors la dicta Corna de Rogimont fait venir devant si Aymerigon d'Auriac e Johanet de Selhon e dous autres, sensa far proces deguni contra ellos, ni autra conneysansa de drech, non obstan totas apellacions per aquellos fachas, comandet que Amerigon, Johanet de Selhon e dous autres fossan pendut per la gorja e lo desus dich noble Merigon ausent szo, requis a la Corna que li plaguessa, pos lo volia far morir, que li feses tranchar la testa per honor de mons. d'Armanhac, del qual era home e subgiet, e per honor de son hordre, lo qual li avia donat, e per drec de gentillesza; e adont lo dich Corna respondet que non en fera ren, mays lo fera pendre coma layron, e lo fet pendre e el e Johan de Selhon e dous autros en lur companía, e aneara tenont lo dich Vita, Peyre Negre e tos los autros en preysons, mout a mal ayse e en grant detrecha, e a fat tirar lo dich Corna, Peyre Negre a la corda per tant de vetz que coma mort es restat e es tout jors del grant torment que li fant endurar per far li dire causas contra lo ben e l'onor del senhor de Buelh e de son frayre e per destrucion lur e de sos parens, servidors, amises; las quals causas sunt falsas e malvaysas e contra veritat, e son totas fachas per deyssonour, onta e despiet del dich senhor de Buelh e son frayre. Per que lur sembla que aysi a malvays guisardon e croya paga del bon servici que lo senhor de Buelh e sos frayres parens, amisez e servidors an fach a mons. de Savoya, que Dieus aya l'arma, cant lo feron senhor de Nisza e del pays e a mons. que es aura, quant li feron penre los omages. E per totas aquestas ontas, autrages, despiecz e dapnages, e diversas autras que sarian trop longas a escriure, lo dich senhor de Buelh e son frayre mons. Loys mandan supplicar e requerre a mons. de Savoya e a son conseilh que li plassa de metre remedi en las desus ditas causas mal faytas e mal a point contra los susdich senhor de Buelh e son frayre, parens, amises e servidours, e en lo cas que non li plasza tantost de remediar y sensa denguna demora, lo dich senhor de Buelh e son frayre mandan protestar e protestan per lur dever e honor al dich mons. de Savoya e son conseilh que d'aqui avant metran remedí en lur faich e si conselhirant come bon e bel lur semblara; atendent que ont non lur atenden ren que mons. de Savoya, que Dieus aya l'arma, lur agues promeys ni jurat… que non sien destruch per la malicia et eniquitat de mons. Oddo de Vilars, enemic lur capital e mortal per son grant tort, et que jamays non li feron onta ni… lo dich mons. Oddo, coma governadour e ufficial de Savoya, tos jors los a volgu e vol destruyre, e non obstant toutas ontas, despiecz e dapnages desus escris, lo dich senhor de Buelh… fach ni volgu farde novel contra ufficial sieu ni deguni del pays entre al jort d'uy, e esperant tout jort que mons. de Savoya e son conselh meseran lo…