Comput en vers

attribuït a Raimond Feraud

Cell que volc romanzar la vida sant Alban Els verses del conpot volc tornar en vers plan. Vida de Sant Onorat / Raimond Feraud

L'Escriptura mostra per ver Que Dieus dona sen e saber, Et saber[s] que non es montrat[z] Per perdut pot esser comptat[z]. Per ques eu de vos vuelh saber, Prior de la luna, per ver, Ieu que soy prior del monstier, Com trobaray el calendier De lxxa la clau, Quant si Alleluya si clau, Caremantran et Rosarons, E qual jorn es l`Asensions, Ny Pantecosta, el(s) Avens, Car falhir y vech motas gens. Prec vos que m’en digas la somma Com ho ten la glieysa de Roma.

– Don prior, (yeu) vos diray per ver Cossy tostemps poyres saber Vertat de so que demandas. La prima luna mi comptas Qu’apres l`Aparicio sera; Qui ho compta non falhira; Et d'aqui .x. jorns comptares, Ny mais ny mens non y mettres; Al premier dimergue apres .lxx[a]. fares. (Et) aqui Alleluya es clausa, Entro al sapte sant se repausa.; Et sia loncs carnal[s] o cors, Tostemps .lxiiii. jors De .lxx[a]. trobares Tro Pascas, ja non y falh res.

DE CAREMANTRAN

(Et} d’aquesta sieyssanta-dezena Tro al dimenge intra[n] carema, xv. jorns aures per entier, Que en ayssi l’artz o requier. Un autre compte vos diray Que atressi vos desponray: Apres aquella prima luna Qu(e)'ieu vos ay dich en queras ia, La premieyra que trobares, Et d`aqui .ii. jorns comptares. Al dimengue que ven apres Caremantran lo vielh fares.

DE PASQUAS

Apres estas .iias. lunasons De que ay dicha[s las] rasons, Et vos queres l’autra premie[y]ra Que trobares en sella tieyra. D’aqui .xiiii. jorns compta(t)s, Et sol qu’el compte non falhas, Al premier dimenge apres Tostemps vostra Pasqua prenes. Encaraus diray regla ferma, Car vos arautas de care[s]ma, : Apres Sant Benezech la festa, Q`aissy o trobam en la gesta, Comptas on sera quatorzena La luna que non es pas plena; Apres en lo premier dimenge Aures Pascas per son dommenge.

DE ROSARONS

– Don prior, lo comptes es bons. Ar mi digas de Rosarons Trastot lo compte ses mentir, Consy non y pot hom faihir.

– Prior, saber deves per ver .xl. jorns deves aver De Pascha tro a l'Asencion; Et si entendes ben ma rason, Al ters jorn emma trohares Rosasons, ja non y fal res.

DE PANTHECOSTA

Aquest comptes cs vertadiers Que .l. jorns tots entiers A de Pasca tro Panthecosta; Bon saber o fay et pauc costa.

DELS AVENS

-—- Prior, ben aya la rasons, Car bel[s] es lo comptes e bons. Mays com trobarem los avens C'om fay dejunar a las gens? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

DELS IIII. TEMPS DE DEJUNIS

– Primavera tro Sant Urban, Estieus tro San [Symp]horian, Pueys tro la festa Sant Clemen, An tot(s) fenit(s) lor complimen. Segon amquestos tcmporals, Fun .iiii..temporas egals. De caresma es la premieyra, E compta se per tal manieira: Lo dimecres apres las Cendres Et es ne lo sapte[s] el ven[d]res ; Lo mecres apres Pantecosta, El venre(s) el sapte(s) i ajosta; La Exaltation qui querra De la Cros, aqui trobara Lo premier· [dim]ecres apres; Lo vendre ei sapte y metes. Lo quart[z] apres Sancta Lucia, Sus lo mecres se denuncia; El vendre[s] el sapte[s] y sia. Et si sus lo mecres legem Las festas que dich vos avem, Tro l'autre mecres en apres La vostra tempora prendes.

Del bissext vos vueilh aytan dir En qual an deu esdevenir: Quant l'encarnation[s] es tals Que se fan .IIIIe. parts egals, E mays ny mens non y aura, Aquel an bissext correra La 6a letra de febrier Que deves la fin se requier, Car sus la Fe [es]devenra Bissext, aquel an que sera; E deu y hom .ii. jorns estar Sus la letra, par mielhz comptar, L’an que bissext teum son fieu; E car la festa Sant Mathieu Sus en aquel F es pausada, Lo segon jorn es celebrada. Pero mejan non deu aver, L`an que bissext se deu tener, Entre la vigilia et la festa, Aysso es vertat manifesta, Se dimenge non o tolia, Que fos en cella mejansia; Car adonq lo sapte sera Vigilia que dejuni aura. Bona es la regla, ses falha.

– Don prior, de cest'esporalha Mi respondes .i. pauc ses falha.

D’ESPOSALLAS

Conjugium prohibet Adventus Hilarisque relaxat; LXXa vetat; octava Pascha revelat; Rogamen vetat; concedit Trina Potestas.

DE INDICTIONE

Si per quindenos Domini diviseris annos, His tribus adjunctis, indictio nota patebit. Dum redit october indictio fit nova semper.

DE NUMERO LUNÆ

Si vo[l]s de la luna saber Cascun au son nombre per ver, Compta la encarnation Per xix., a nombre bon; De (cascun) x[i]x. i. ne penres, E a tot .i. ajostares. Aquo que per cert remanra. Nombre de la luna sera. Tro .xix. il correra, Et pueys a .i. s'en tornara.

Amen.